Revista Passaforadí, 1998.
Un pèl de cony
em xiuxiueja la fi de la nostra era.
M’explica tot d’històries pornogràfiques
que ha tingut la sort de sobreviure.
Me mira fixament, m’obliga a tocar-me.
Cercant per terra en trob trenta més
i em faig un porro.
Després la llengua aferra la desgràcia.
Xucl fort i lentament arriba l’èxtasi.
Té gràcia! ja no us necessit!
_______________
Basta!!
Putes fingint orgasmes per guanyar clients.
Cabrons desfent famílies amb grans explosions de cotxes.
Nins rovegant orgull i demanant diners per poder viure,
atracant mercats per desfer-se d’un pobre animal condemnat per la droga.
Camells venent bitllets a cap indret.
Capellans purgant pecats per fer-se vells i una mort digna.
Comerciants ensumant doblers per fer-se rics a base d’armes,
que no tocaran per no embrutar-se els guants,
comprats per descomptat al corteinglés,
per enfonsar de nou el petit comerç.
Fabricants embadalits amb nous models de vida americana.
Jovent cridant en grup – un món més just!-
utilitzats per fer campanya.
L’amant destrossant l’amada per un plat mal posat a taula,
mentre el plor amarg li recorre la cara.
-He perdut l’amor!- crida,
esperant que algú descobreixi el crim i li rebaixi la pena.
_______________
Caps rapats
El seu esport anomenat cacera
els converteix en bèsties darrere anyells
que amb impotència es deixen fer
pregant perquè la festa acabi.
La gent arriba al límit i torna boja.
El món els cau a sobre i el perden de vista
fanàtics d’un sol déu: la intolerància
i súbdits de fidels propòsits com la cobdícia
i esclaus d’uns suprems que ni tan sols coneixen.
Presoners de l’abisme caminen errants, cerquen sortides
mentre al seu pas rebutgen la mà del vell amic.
No es deixen el plaer de somriure’s
ni el batec company d’un cor amic.
S’esforcen per aconseguir una meta que no té arribada
i un destí ple de glòria que no arriba.
Els inflen el cap amb el racisme d’aquells
que no han estimat mai.
Es riuen de la mort jugant amb ella
i provocant els altres a jugar-hi.
Ells es consideren purs,
els altres sanguinaris…
_______________
EL TEU COS CRIDA EL DESIG
per la seva absència de forma.
Bèstia encesa destrossa’m amb la teva força!
Pega’m fort i oblidaré que no m’estimes
i que potser no ho hagis fet mai.
Però els teus ulls
reflecteixen el foc que sents per la vida
el teu odi, la teva ràbia.
_______________
LA VEU recorre el món desmentint històries
mentre el gran enyor tergiversa els sentiments dels àngels.
El corb sobrevola el cel i es posa en òrbita
per arribar a la gent cara a cara.
Avança l’estel cap a un altre món
on la il·lusió no està del tot perduda.
Algú resa a crits cançons de guerra
i se’n riu de déu.
S’obri el cel i no ens assusta
alimentats per la carn de les notícies.
RAMPELLS
No permetis
que el meu record
t’entristeixi la cara.
Ni que el meu present
et faci oblidar els records
del nostre temps.
_______________
Sempre he volgut viure amb el temps,
per això mateix sempre hi he estat en contra.
_______________
No suport
barallar-me amb curts de gambals
equipats amb punys que peguen fort.
_______________
Et buf pel forat del cul
i la merda et surt per la boca.
Gent que parla sense dir res.
Xivarri de mosques.
________________
El meu et serà fidel mentre el teu record
m’inundi els ulls i m’il·lumini la cara.
_________________
Calla! no diguis res.
Fes-te teu.
No deixis que t’enganin.